Llistes obertes

Deia fa unes setmanes que parlant la gent s’entén. Crec que s’ha d’afegir que, com més s’és a parlar, millor resultat es pot obtenir del diàleg. I en un lloc tan petit com el nostre país, on tothom es coneix, penso que haver tancat les llistes electorals ha estat deixar de costat una ocasió de millor participació en política que s’ha de recuperar. Si mirem enrere, fa 25 anys i més, podem recordar com era de delicat fer-se la papereta. Calia respectar les regles de fons i les de forma. I les màquines d’escriure omplien les butlletes blanques per posar-les a l’urna. Abans d’això s’escrivia a mà, evidentment. Però es podia reconèixer la lletra, i el vot ja no era del tot secret. Records i anècdotes passats. Tornant al present, estic convençuda que seria un avenç en la democràcia representativa una reforma de la Llei electoral que contemplés alguna de les diverses fórmules que existeixen per deixar obertes les llistes. L’elector, tant als comicis nacionals com als par­roquials, després de prendre coneixement dels programes i d’escollir els candidats que més el convencessin, hauria de poder-se “confeccionar la seva pròpia candidatura”, votant pels qui pensés que són més aptes per a representar-lo. Lluny de generar problemes de governabilitat, crec que tal sistema comportaria un major interès i una més gran implicació en la política, perquè permetria que cada elector expressés de veritat el seu encàrrec democràtic amb el contingut que cregués més adient envers la persona que veiés més capaç de portar-lo a terme. Així, l’estament polític elegit, seria de veritat el reflex d’allò volgut pels electors. Amb un encàrrec que cada força política, representada pels elegits creguts més capacitats per a la defensa del programa electoral plantejat, hagués de compartir les seves propostes i treballar-les de nou per millorar-les amb les aportacions dels restants elegits, abans de posar-les en pràctica.