Xarxes socials a la feina

La reforma de la Funció Pública preveu incloure en el seu règim sancionador la consideració de connectar-se a les xarxes socials en hores de feina com a falta. Certament, les xarxes socials són elements distorsionadors que poden afectar el rendiment i la productivitat del treballador. Això és vàlid tant al sector públic com al sector privat i és un debat obert a moltes empreses. Fins aquí podem estar més o menys d’acord, però analitzem una mica més a fons el tema. La problemàtica real que hi ha a l’origen de la voluntat d’aquesta prohibició són les distraccions a la feina i conseqüentment la reducció de la productivitat del treballador en la seva tasca. Però amb què es pot distreure un treballador a la feina? Se m’acudeixen moltes altres més coses que les xarxes socials: fer una pausa per fer un cafè o fumar una cigarreta, fer alguna trucada que no sigui estrictament de feina, petar la xerrada amb el company que té a la vora, connectar-se a internet o simplement mirar les musaranyes. El treballador que no se sent ni motivat ni implicat en la seva feina ja trobarà de ben segur les maneres d’ocupar el seu temps per fer qualsevol altra cosa que no correspongui a la feina per a la qual se’l paga; sigui amb xarxes socials o sense. Corregir aquesta problemàtica no passa per prohibir la connexió a Facebook o Instagram en horari laboral –repte difícil amb els smartphones– dit de passada. Una solució és, tal com ja vaig escriure fa uns mesos en aquesta columna, motivar el treballador perquè se senti al màxim implicat en l’empresa en què treballa. Un treballador motivat i responsable no perdrà el temps connectant-se a les xarxes socials, i si ho fa serà de ben segur en els seus moments d’esbarjo. Una bona manera de mesurar l’efectivitat del treballador és amb l’acompliment dels objectius i amb la implicació i proactivitat que pugui mostrar, però tot això ha d’estar amanit d’un ambient ple de confiança.