Viure després d'un ictus

No és gens fàcil aprendre a viure de nou després de patir un ictus; no deixa de ser en molts casos tota una lliçó de vida. Continuar vivint amb un procés d’aprenentatge constant; com a éssers humans tenim la capacitat de poder aprendre de totes les situacions que se’ns van presentant, siguin bones o dolentes però no només és una qüestió d’aprenentatge, sinó de fe, voluntat i perseverança.

El 5% dels que pateixen ictus tenen menys de 50 anys i cada sis segons mor alguna persona al món a causa d’un ictus i es calcula que una de cada sis persones en patirà un. En segons quines situacions la rehabilitació no acaba mai, ja que en alguns casos hi ha lesions i afectacions de per vida i cal un manteniment per poder mantenir un estat corporal òptim dintre de les teves limitacions. Escollir una alimentació saludable i estimular l’activitat física és important.

Cal recordar que tot i que altera la vida en tots els aspectes aquesta no s’acaba i saber aprendre a viure valorant i potenciant les capacitats que no estan afectades és primordial per al dia a dia, ja que les limitacions no són una barrera, sinó una meta a assolir, recordar que la majoria de les limitacions no són pròpies, sinó imposades per la mateixa societat.

Tots tenim les nostres limitacions i els nostres drets. Vull acabar citant el gran Ricardo Tadeo, doctor en Dret, jutge del Tribunal d’Apel·lació Laboral a Brasil que va participar, entre altres, en la redacció del Tractat Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, gran defensor de la justícia social i amb problemes de mobilitat i afectació visual des del seu naixement. “Els drets són com els déus, si deixes de creure en ells, desapareixen.”