No. I per què? Perquè no

No paro de donar voltes a un tema que ha aixecat molta polseguera. I ho farà durant molts dies. Reflexions de mena diversa, totes respectables, només faltaria, però poc entenedores en la meva opinió. De ben segur que haureu vist la notícia que parla de l’oposició de col·lectius d’àmbit molt diferent a la donació que Amancio Ortega farà a la sanitat pública espanyola. Si no sabeu de què tracta el tema, cinc cèntims. La Fundació que l’expresident d’Inditex va crear l’any 2001 per posar en marxa projectes socials donarà 320 milions d’euros als hospitals públics de totes les comunitats autònomes espanyoles per a la renovació dels seus equips de diagnòstic i tractament del càncer. 320 milions d’euros. Per als que sou com jo, que encara feu el compte de la vella, més de 53 mil milions de pessetes! Doncs això, que hi ha col·lectius que han dit que no hi estan d’acord, que s’hi oposen, i fins i tot n’hi ha que afirmen que cal refusar una donació com aquesta, per qui la fa. No ho puc entendre. Ho sento. Accepto i admeto que sigui una donació motivada per una volguda i desitjada neteja d’imatge, d’estalvi fiscal, si és el cas, de compensació a una estratègia de producció qüestionable a l’extrem, etc., etc. Ho accepto tot. També l’argument, cert però del tot naïf, que diu que ha de ser l’Administració pública, l’Estat, qui ha de garantir la millor atenció als seus pacients. Cert. Però que ens hem tornat bojos? Simplifiquem. 320 milions. Millor a la butxaca del senyor Ortega o dedicats a la salut dels pacients? Entre els quals molts andorrans, no ho oblidem. Perspectiva, si us plau, no demagògia. A l’espècie humana no ens fa gens de vergonya escorar cap a l’absurd. I ho fem amb la cara ben alta. Ho fem, però, sense fer allò tan fàcil dels plats de la balança. Què pesa més? Si ho dubteu, ho teniu ben fàcil. Demaneu-l’hi a qualsevol malalt o a un familiar seu, pendent d’una prova o un tractament. I en parlem.