Transferències comunals

L’acord institucional del 1991 entre comuns i Govern, sobre competències i transferències, al qual no s’ha donat mai gran importància, va ser –no la sola– però sí una de les claus essencials per a l’obtenció del resultat altament positiu del sí al referèndum sobre la Constitució. De fet, va ser el primer pas per a l’adhesió en bloc dels set comuns del Principat, independentment del color o de la intensitat de convenciment polític a la reforma institucional. L’acord es fonamentava en elements molt concrets. D’una part, l’autonomia ancestral per decidir, fruit de la pròpia història andorrana i el desglòs de les competències efectivament exercides pels comuns en aquell precís moment; de l’altra, la penosa experiència viscuda la dècada anterior, expressió de la reformeta del 1981, que havia consistit a decidir, des del Govern, les inversions, o no, a dur a terme a les parròquies en funció del color i suport polític d’aquestes i no en funció de les necessitats reals. El punt d’acord al qual es va arribar es va obtenir a la llum de les xifres reals de les liquidacions pressupostàries dels 5, 10 i 15 anys anteriors a la data del càlcul. Van ser examinades i comparades considerant les queixes dels comuns quant a repartiment. Es van buscar elements objectius per a un repartiment automàtic. Ja fa mesos que se sent parlar de modificació de la llei en la qual aquell acord va ser plasmat. És potser natural. Han passat 25 anys. O potser no; no sé si hi ha hagut canvis específics de les nostres institucions que ho justifiquin, ni en quins extrems. He sentit dir que és per un problema d’endeutament de l’Estat (Estat amb majúscula). S’han fet els estudis pertinents que ho documenten? Si endeutament de l’Estat n’hi ha, s’ha mirat de prop on s’ha creat? Com? I per què? No seria, crec, una bona solució estatal (d’Estat en majúscula) retornar a una situació, encara que només fos semblant, a la d’abans del 1993.