Una Andorra per a tots

Parlar de conciliació social i laboral és ben senzill, però aconseguir que esdevingui una realitat amb tots els poders fàctics en contra ja és una altra cosa.

La Unió Sindical d’Andor­ra ha demanat dins de les esmenes al Codi de relacions laborals la inclusió de poder gaudir per llei de dos dies de festa setmanals, ja que si la jornada laboral és de vuit hores i la setmana té set dies, vuit hores per cinc dies per setmana són quaranta hores.

També hem demanat que totes les persones, estiguin en el sector que estiguin, puguin gaudir almenys d’un cap de setmana lliure al mes, amb la possibilitat de poder demanar que coincideixin amb la parella per poder conciliar la vida familiar.

Les vacances han de ser de trenta dies laborables, és a dir, que es compten cinc dies de vacances per setmana sempre que la setmana no tingui dies festius, això sí que és conciliació de la vida laboral i la professional i no el projecte de mínims presentat pel grup parlamentari de Demòcrates per Andorra.

Mentre que a molts països del nostre voltant la catorzena paga a la majoria d’empreses privades i a la pràctica totalitat de les públiques és una realitat, nosaltres, en un país tan avançat com el nostre, encara estem a les antípodes en drets socials i laborals.

És de calaix que tenim una societat grisa, cansada i sense motivacions.

Andorra ha d’esdevenir un país per viure i no tan sols un país per treballar, on l’únic al·licient per als seus habitants sigui anar de la casa a la feina i de la feina a casa. Aquest és un símptoma d’una societat malalta, i quan una societat està malalta s’hi han de posar solucions, i la millor medicina és una bona conciliació laboral i social capaç de donar resposta i satisfacció als seus habitants.