Antipublicitat

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, la publicitat és una “comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació”. Així doncs, en un món ideal, podem dir que les empreses utilitzen la publicitat per vendre, promocionar els productes a potencials clients, buscant i donant la seva millor imatge. A Andorra, i més concretament a la parròquia de Sant Julià de Lòria, tenim, però, una empresa que fa tot el contrari, fins a tal punt que m’atreviria a utilitzar el terme d’antipublicitat. En efecte, tenim un parc d’aventures que des dels seus inicis promou més la imatge mitjançant escàndols diversos, comentats regularment per la premsa, que publicitant la seva oferta d’oci. Qui no ha llegit articles sobre la mala gestió per part del comú (i sigui quina sigui la majoria, aquí tot­hom rep), la manca de seguretat del Tobotronc –el producte estrella–, el tancament de les úniques pistes d’esquí de fons del país la major part de la temporada d’hivern o, més recentment, de l’os que s’ha escapat del tancat i ha estat abatut per un treballador del parc d’animals, amb les corresponents peticions per part de les associacions protectores d’animals i el tancament del parc per part del Govern fins que compleixi determinades condicions. Com es poden atraure nous clients (o conservar els que ja es tenen) si de manera continuada el missatge que se’ls envia mostra una clara manca de serietat en la gestió del parc o de seguretat per als seus usuaris (qui es vol passejar en un parc d’animals on aquests darrers surten amb tanta facilitat dels tancats)? De veritat, crec sincerament que cal canviar totalment la imatge de Naturlandia si volem salvar el parc, a través d’una gestió més rigorosa i coherent, que impedeixi que la seva promoció es basi més en allò negatiu (l’antipublicitat actual) que en una publicitat real i efectiva.