Misogínia i política

Ha passat també a Andorra. Un episodi de misogínia en la política. Després del debat monogràfic sobre sanitat celebrat al Consell General el 8 de juny, el conseller general Carles Jordana, de Demòcrates per Andorra, deia a través de la xarxa social “Quina llàstima que el @PereLopezAgras no fes ell la intervenció ahir... almenys hi hauria hagut debat #decepció”. La intervenció l’havia fet la consellera general pel Partit Socialdemòcrata Rosa Gili. Una cosa és que no s’estigui d’acord amb el contingut d’una intervenció, que no es comparteix o que no agradi l’estil, però l’altra és el menyspreu i burla dissimulada i oberta cap a una dona. Les dones hem d’aguantar discriminacions i situacions que ens recorden que encara no som iguals als homes, però els consellers generals haurien de donar exemple i bandejar actituds masclistes. El conseller Jordana podia haver discutit sobre el fons de la seva intervenció però va preferir, sense compartir-ho directament, menysprear-la amb un comentari desagradable i masclista. Amb aquest comentari negava l’autoritat i la legitimitat com a subjecte independent de la consellera Gili. Una discriminació que pot passar inadvertida, sense importància o que fins i tot s’assumeixi com a normal encara que no ho sigui.

D’exemples de sexisme, masclisme i misogínia de la nostra societat n’hi ha molts, com el tractament mediàtic de les dones en política. Al nostre país en tenim algun exemple.

La misogínia és una constant en la nostra cultura. El llenguatge n’està ple i és de tal forma que ni en som conscients. Però com diu la catedràtica de Filosofia Moral i Política, Amelia Valcárcel, el problema més greu de les dones avui és que “la major part del poder està en mans masculines i els homes es resisteixen, inclús de forma violenta, a compartir-lo”. El recurs a actituds i expressions masclistes dona idea que falta discurs.