Grandvalira ha de viure

Per més que tot indiqui que la dissolució de Neus del Valira, SA (Nevasa) com a societat participada al 50% per Esports de Neu Soldeu Incles, SA (Ensisa) i al 50% per la Societat Anònima d’Equipament Turístic Esportiu de la parròquia d’Encamp (Saetde) és irreversible, penso que els poders públics andorrans no poden deixar passar més temps sense pronunciar-se de manera enèrgica en relació a la marca Grandvalira, a la qual tant diner públic s’ha dedicat i que tan emblemàtica és per a la societat andorrana i de cara a l’exterior. No es pot ignorar que els terrenys comunals que bressolen l’activitat de Nevasa són de domini públic, encara que siguin objecte de concessions. Ni tampoc es pot oblidar que s’hi ha esmerçat molts diners de l’erari públic andorrà, invertint-los en els equipaments, les instal·lacions i les infraestructures, que han permès crear la marca GRANDVALIRA. Per aquesta raó, ja no es pot concebre el país deixant-la de banda. De moment, se sent parlar bàsicament de trencament; però molt poc, per no dir gens, del futur del domini públic esquiable més gran del sud d’Europa. És hora que tingui lloc una intervenció pública basada en l’interès general i públic, decidida i valenta, de cara a preservar un dels pilars fonamentals de l’economia andorrana, per tal de fer que, tot i la desaparició de Nevasa, Grandvalira subsisteixi. Ja s’explicarà més tard, en funció dels acords als quals s’arribi, com es comercialitzaran els forfets d’esquí. Però el que cal trametre, és que Grandvalira no desapareix. Perquè mai desapareixeran els terrenys comunals que li han permès existir. Crec que no s’ha d’esperar més per encarar decisions en aquest aspecte i per comunicar-les. Són molts els neguits dins d’Andorra, però també moltes les persones que, des de l’exterior, s’inquieten. Altres, com és obvi, es freguen les mans. És urgent fer valer el pes del diner públic invertit en terrenys de domini públic.