Les set claus
D'interès Nacional
Aquestes últimes setmanes hem tingut el trist privilegi d’assistir a través dels mitjans informatius, o més greu, amb la retransmissió del debat del Consell General sobre els pros i els contres de la famosa plataforma esquiable de Soldeu. Sense que en cap moment s’hagi pogut escoltar –o no recordo haver-ho escoltat– qui són aquestes dos societats? quin objecte tenen? Tot i que el contracte que tenen les dos societats són bastant similars: Les dos societats estan registrades com a “Explotadores de la neu... i pel bé de la parròquia”. Suposo que no he de recordar que la neu ja fa temps que ha estat declarada Patrimoni Nacional, és a dir, patrimoni de tots i cadascun dels andorrans, i que el terreny que aquestes dos societats exploten són comunals i per tant pertanyen a tots i cadascun dels andorrans, terrenys dels quals cada parròquia respectiva en té la gestió. Però avui no m’estendré més en aquest fet, que espero que el sentit comú pugui reconduir, senyors consellers, aquesta passió que heu posat els uns en defensa i els altres a trencar un bé públic, m’agradaria veure com per fi l’amplieu a pensar, i a obrar per tal que la bomba a retardament que suposa la CASS no esclati. Tal com mostra una enquesta rere una altra, el nostre país va pel mal camí. La tendència “és que la gent gran cada vegada té més pes en una societat tradicionalment molt jove pel pes central de la població activa”. Les conclusions també remarquen que la pensió de jubilació dels darrers anys té una mitjana molt baixa de 562,62 euros. Fet que aboca en la total misèria la gent quan integren la jubilació. Senyors consellers, què cal fer per fer-vos prendre consciència de la urgència per tal de reconduir aquesta greu situació, ara que malgrat tot encara ens queda un petit marge d’actuació, situació que tristament té data de caducitat, com a producte fresc. I per tant, senyors consellers obreu, que tenim el foc a casa.