Ser ric

El rei Salomó va dir: “Hi ha qui sembla ric i no té res, i hi ha qui sembla pobre i té molt.”

Opino que és absolutament ingenu creure que la felicitat arribarà únicament per l’acumulació de riqueses materials. No vull dir que voler ser ric en béns tangibles no sigui un objectiu lícit, noble i engrescador, però crec molt sincerament que no n’hi ha prou de tenir diners per assolir la verdadera riquesa.

Si realment pretenem ser rics de debò, haurem de sembrar i cultivar altres formes de riquesa, que caldrà que elevem com a mínim al mateix nivell que la purament econòmica: Riquesa física: ser ric en salut és el pilar sobre el qual han de descansar tots els altres. De què serveix tenir béns materials si tenim la salut trencada? Sobre algunes situacions és difícil lluitar, però tenim al nostre abast infinitat d’accions que ens permetran estar físicament bé. Riquesa interior: què millor que tenir pau interior i estar bé amb un mateix? Ser íntegre i coherent, tenint ben alineats principis, objectius, paraules i accions, i viure una vida espiritual activa, són la base d’aquesta forma de riquesa. Riquesa d’amor: estimar i sentir-te estimat és una de les més plaents riqueses a les quals podem optar. Riquesa familiar i social: la família i la relació social amb amics omplen l’esperit i brinden l’oportunitat de donar i rebre amor. Riquesa professional: aconseguir que el treball sigui un plaer és una fita interessant i il·lusionant. Escollir bé la professió, tenir clars els objectius, actitud i perseverança en són les claus. Riquesa de plenitud de vida: sortir de la monotonia que genera el dia a dia i cercar noves vivències, experiències i aventures, és un camí de renovació generador de riquesa interior. Riquesa de l’impacte de vida: lluitar per ser cada dia millors persones i intentar deixar el món una mica millor del que l’hem trobat dona més sentit a la vida i ens fa grans.