Rescatar una concessió?

Nombroses veus que es fan sentir als mitjans informatius a favor de la subsistència de Grandvalira contrasten amb disparitats, incoherències i silencis polítics. Em sap greu veure com, en lloc de cercar solucions a possibles errors, potser inexistents, potser de simple forma si existeixen, o potser sols malentesos, o potser simples mancances de voluntats coincidents, la memòria política és tan curta perquè alguns actors oblidin allò que van protagonitzar fan tan sols set anys. N’hi ha prou de consultar el BOPA 37, de l’any 22, per veure que el Consell General, després d’aprovar-la a la sessió del 3 de juny del 2010, va publicar el 30 de juny del 2010 una llei per fer front a l’adequació de la pista de l’Avet del domini de Grandvalira aprovant un crèdit extraordinari per un import total d’1.000.000 d’euros per a l’exercici del 2010, per a la pista d’esquí de descens FIS, declarant textualment que amb aquell crèdit es pretenien acomplir els compromisos adquirits per habilitar la pista de l’Avet –Estadi Nacional– per a l’organització de la Copa del Món d’esquí femení l’any 2012. Quan deia fa quinze dies que Grandvalira havia de subsistir en estret lligam amb els terrenys públics que sustenten aquesta marca, i amb les inversions de diners de l’erari públic que s’hi han fet, a voltes en detriment d’altres necessitats dels ciutadans d’Andorra, un bon amic em feia notar el seu acord amb el concepte. Tot i que em recordava que el nom mai havia estat encertat per la ubicació, perquè el Gran Valira sols neix quan conflueixen el Valira del Nord amb el d’Orient. I no li falta raó. Crec que cal aprofitar-la, sense mai desmerèixer les altres estacions d’esquí, potser posant-nos a dia actualitzant el nom del domini esquiable més gran del sud d’Europa. Però sobretot plantejant de rescatar concessions de terreny públic comunal abans del seu venciment per mantenir un pilar de l’economia emblema nacional.