No puc...

Juro que ho intento una vegada i una altra, de pujada i de baixada, d’esquenes, dreta, una mica torta i fins i tot amb vambes ergonòmiques, però no puc...

Pujar i baixar les escales mecàniques dels grans supermercats amb els carros carregats amb la compra em supera. I sí, crec que he de ser jo, perquè em fixo i no veig ningú que faci malabarismes per intentar agafar la part del davant del carro amb una mà i amb l’altra fer força per subjectar-lo, per tal que no surti impulsat escales avall, i no pari fins topar contra els televisors que estan d’oferta just al davant.

I això amb sort que no tinguis una persona davant que, lluny d’ajudar-te en la feina de contenir un carro que sembla pesar una tona, et mira com si la situació fos divertida. Fins i tot ho comenta amb el company del bus que ha desembarcat al pàrquing amb més de cent persones més i que fan voltes amb xocolata a les mans.

Finalment, com puc, salvo l’esglaó del final de les escales i aconsegueixo sortir sense fer un tap de sortida i que la gent comenci a apilar-se una sobre de l’altra.

Però no tot ha acabat, encara et queda arribar fins al cotxe.

Aquí també suposo que influeix la meva sort, ja que tinc la bona estrella d’agafar el car­ro que sempre va cap a la dreta. No una mica, no...., va en diagonal directament, fet que m’obliga a girar el carro completament cada dos metres i així impulsar-lo cap endavant.

He buscat com fer-ho, però ha de ser l’única cosa del món sobre la qual no existeixen tutorials a internet del tipus: Com baixar carros per les escales mecàniques, i no ho entenc... És molt més difícil que muntar armaris d’IKEA! Així, crec que a partir d’ara acceptaré les meves limitacions i tot i saber-me molt greu, passaré a engrandir l’estadística de persones que fan la compra via telemàtica... quin remei!