Societat 'low cost

Després de sis anys de Govern de Demòcrates per Andorra, es pot dir que ens trobem un país amb una societat low cost. Millor dit, no tota la població es troba en una societat que es pot definir com a low cost, la classe treballadora ha experimentat durant el mandat del senyor Toni Martí, com ho dirien part dels nostres veïns peninsulars, un acoso i derribo manifest.

Mentre que la classe mitjana andorrana, com la classe mitjana de la major part de les democràcies europees, es veu com cada dia és reduïda a cendra, les polítiques neoliberals aconsegueixen que els rics cada dia siguin més rics, i els pobres més pobres, incrementant les desigualtats socials dia rere dia, destruint qualsevol reducte de societat cohesionada, i on l’economia passa per sobre dels valors socials, és on les persones dubten de la democràcia i els seus valors, posant tota la classe política en el mateix sac, i no trobant-se representats entre els diferents partits, que per a molts, als seus ulls, representen sempre els mateixos gossos amb diferents collars.

Mentre que molts es queden a casa quan és l’hora d’anar a votar, aquests altres es freguen les mans i es llepen els llavis perquè saben que mentre els que es queden a casa no els interessi la política i no vagin a votar, els de sempre, que ja en fan de política, gustosament ja practicaran les polítiques que els convingui, menystenint els drets i prioritats dels que es queden a casa. No estic d’acord que tots siguin iguals, però si els òrgans democràtics actuals no ens representen, n’haurem de crear uns altres, uns òrgans amb la màxima representació ciutadana que neixin de la societat i per la societat, òrgans al servei de les persones.

Cal esforçar-se tant com calgui per retrobar els valors que ens han estat arrabassats en fals nom de la democràcia per tornar a ser una societat digna.

Encara no han guanyat, encara no!