Socialisme solidari?

La reforma de les competències i transferències comunals està a les portes del Consell General. Govern, Consell General i comuns han culminat un acord en què malauradament no hi haurà tots els que hi són.

Estarem d’acord, amb tots els que hi són, que un dels objectius és que els serveis s’ofereixin a la ciutadania de forma eficient, sense duplicitats i a un preu just. S’han ajustat doncs les competències entre Govern i comuns amb aquestes premisses. El total de les transferències ha de representar íntegrament el cost de les competències de la part comunal? Cal subscriure doncs que com més competències, més diners en transferències? Si contestem afirmativament a les dues preguntes semblaria lògic que com més població caldria injectar-hi més diners, en forma de transferències. Aquesta és la lògica socialista. També sabem que la proposta treballada que entrarà properament al Consell General no segueix fil per randa la proporcionalitat que reivindiquen els socialistes. I això, per què? Penso que la població que els socialistes proposen com a criteri central pot semblar de rebut i prou coherent. Humilment també considero que aquest model amb la població com a eix no representa ni de bon tros un criteri just, ja que podríem afegir que com més població, més ingressos per taxes de comerç, indústria i serveis generades i així en aquest supòsit caldrien menys transferències d’equilibratge. Hi ha un patró que esmorteeix la influència de la població i aquest és molt més subliminar: quan una parròquia ha fet els deures i presenta un balanç d’acompliment al llarg dels anys i dels diferents consolats prou satisfactori, i per entendre’ns vull citar el cadastre, les xarxes separatives, etcètera, aquesta par­ròquia pot seure a negociar amb una mentalitat solidària. És l’exercici que han fet els regidors d’un comú i tot un grup parlamentari de l’oposició. Els socialistes no ho han copsat. És el socialisme andorrà solidari?