Casar-se als 14 anys

Sempre que surt una notícia de qualsevol país del món sobre que una nena (dic nena, ja que majoritàriament són sempre nenes les afectades) ha sigut casada sent encara una adolescent, tots ens escandalitzem amb tota la raó del món. Amb 13 o 14 anys les nenes han de viure la seva adolescència com el que són encara, nenes, i anar a escola, jugar amb els seus amics i amigues i desenvolupar-se i no pas casar-se o fins i tot, ser mares. Us imagineu vosaltres als 14 anys casats en lloc d’estar estudiant i passant-vos-ho bé amb els vostres companys jugant al carrer com fèiem a la nostra època? No m’ho vull ni imaginar! El que potser no tots sabem és que a Andorra la legislació vigent (i si hi ha hagut algun canvi recent que faci que ja no sigui així, estaré més que encantada de reconèixer el meu error) permet casar-se a partir dels 16 anys per voluntat pròpia i a partir dels 14 amb la dispensa del ministeri Fiscal. Actualment només hi ha dos països europeus que permeten casar-se als menors de 18 anys, tal com recomana la Convenció sobre els Drets dels Infants i el Comitè dels Drets de l’Infant, i Andorra n’és un. Tot i que les estadístiques (disponibles des del 2007) no informen de casos de matrimonis de menors, seria recomanable canviar aquesta situació al més aviat possible. Amb els treballs en marxa per a la nova llei del menor, segurament s’aprofitarà per elevar l’edat per casar-se als 18 anys (16 amb dispensa) i fer així de la nova llei, una llei amb visió de futur i perfectament alineada amb els drets dels infants. Com és diu popularment, millor prevenir que curar, i això és aplicable en aquest cas. Millor modificar ara ja la Llei qualificada del matrimoni que no que es doni algun cas i llavors ens en lamentem tots. Hem de posar fil a l’agulla, sense cap ànim alarmista, per evitar qualsevol situació de risc i de vulnerabilitat de les nenes i no haver-nos de sentir allò de “ja us ho havíem dit”.