És hora d'unir les virtuts

Per més que siguin lloables les converses per impulsar una estratègia de país en relació a les estacions d’esquí per als propers 25 anys, crec que no són suficients. Cal un posicionament polític ferm i decidit perquè no es continuï vivint el desdibuixament del domini esquiable més gran del sud d’Europa dia rere dia. Encara que sigui estiu i moment de relaxació, s’ha de reaccionar urgentment i amb projecció de futur. No es tracta d’espoliar ningú, ni de confiscar res. Però és moment, més que mai, en aquest aspecte i en molts altres, de fer real pinya entre autoritats comunals i nacionals. Aplicant la norma amb objectivitat i sense por. Diu la Constitució que “ningú pot ser privat dels seus béns o drets, si no és per causa justificada, mitjançant la justa indemnització i d’acord amb el procediment establert per la llei”. I diu el Codi de l’Administració que “l’extinció dels drets constituïts sobre els béns de domini públic tindrà lloc per via administrativa prèvia instrucció d’un expedient”, fixant que “l’Administració haurà de reparar els danys causats al concessionari, llevat que aquest no pateixi cap perjudici”; alhora que afegeix que, “quan hi hagi diversos candidats a l’ocupació temporal, la concessió es farà seguint les regles de publicitat i de concurrència”. Hi ha una important reflexió a fer sobre les fórmules de les concessions de terreny públics que es destinin a la realització d’inversions que requereixen molta previsió i una llarga amortització, però crec que, en espera, la millor inversió que el nostre país podria fer en publicitat, arreu, seria aquella que no fes perdre la seguretat d’existència d’un destí de neu variat i complementari, anunciant, en base a voluntats reals, que malgrat totes les notícies que han vist el dia i que s’han propagat darrerament, el domini esquiable més gran dels Pirineus viurà molt més enllà dels dos anys de vida que se li han augurat aquests darrers mesos.