Empatia laboral

La feina és un camp complex, on passem gran part del nostre temps i on conviuen les aptituds personals amb les tècniques. La comunicació és un dels pilars fonamentals de qualsevol conjunt de persones que vulgui aconseguir quelcom. Som cada cop més conscients de les necessitats dels altres i ja són molts els països que han endegat iniciatives com el mindfulness o el coaching empresarial, entre d’altres, a les quals em sumo i celebro, però avui voldria centrar-me en la fase prèvia. Des de la meva humil opinió, el primer pas és l’apropament i el coneixement del personal i el seu lloc de treball. Cal endinsar-se en el món del treballador, compartir el seu dia a dia i viure la seva realitat per poder valorar la seva feina i potenciar la seva capacitat. Una visió propera, real i objectiva ens fa ser més empàtics i conscients amb els altres i la seva feina. Cal treballar la motivació i el benestar del treballador, però no sense abans acompanyar-lo i escoltar-lo per entendre’l. La comunicació per a una millora general i per a un objectiu comú no pot ser unilateral. Ens hem de fer les preguntes correctes i anar a buscar les respostes. En aquest sentit soc molt partidària de qualsevol iniciativa que prioritzi les persones i promogui la comunicació bidireccional, l’empatia i la consciència. Els polítics necessitem eines per poder respondre a les necessitats dels treballadors i no hi ha res com el coneixement integral de la seva feina fil per randa. Disposem de molta d’aquesta informació per part dels caps, però no hi ha res com posar-se les sabates de l’altre i recórrer el mateix camí. La posada en comú de les diferents perspectives és clau. És necessari apropar-nos i compartir el dia a dia. Viure la seva realitat per a la implementació de millores ja sigui en termes materials, organitzatius o socials. És cert que pot sonar utòpic, però d’alguna manera ja comença a ser una realitat. Cal compartir per sumar.