Bioritmes i ritmes vitals

Entenem per bioritmes els cicles de fenòmens fisiològics que es repeteixen de forma periòdica i que tenen incidència en l’estat anímic, les emocions i els sentiments dels éssers humans. Influeixen, per tant, en la conducta de les persones. Durant una època en vam sentir a parlar molt i semblava que el dia a dia de cadascú estava absolutament escrit, dictat, segons tinguessis els bioritmes diaris. Ara, ben poc se n’escolta de la seva incidència, més aviat es considera la seva creença una pseudociència per a alguns. No en sé un borrall del tema i per tant, no seria honest mullar-m’hi. El que sí que tinc clar és que em sento molt més còmode i millor representat per un cicle, un ritme vital, assimilat al curs escolar, que engega al setembre, que no pas per un any natural, que, òbviament, arrenca al gener. Segurament serà, com deu passar en molts casos, per la pauta de la feina que faig, que situa al setembre el cop de bandera de la temporada, malgrat que un treballi com la gran majoria, onze mesos l’any. Sigui quin sigui el cicle en el qual vostè es trobi més identificat, el que és una veritat com un temple és que el temps vola. Però no vola així, normal. No. De cap manera. Ultrapassa qualsevol velocitat coneguda i per conèixer. Tempus fugit, amics. O no us passa que arriba l’estiu, i encara teniu dins del cap el ressò de les nadales que es repeteixen tipus gota malaia? O també, arriba el raïm del 31 de desembre i tens al paladar el gust d’aquell gaspatxo tan bo que vas prendre el mes d’agost? I això, només posant-nos en la clau anual. Perquè si anem més enllà és per quedar-se glaçat. Molt especialment en el cas dels fills. És possible que una part de les teories de la relativitat sobre el temps i l’espai tinguin la base en el creixement dels fills. Arriba el moment que et treuen tres dits d’alçada, i et sembla que només fa poques setmanes quan l’acompanyaves a la parada del clípol escolar agafat de la mà.