Natura més equilibrada

Enguany, per la calor, s’han hagut d’extremar les precaucions per risc d’incendi i, a penes entrat l’agost, alguns espais emboscats ja van passant del verd al groc. Amb els descontrols atmosfèrics mundials, encara que potser poc, tots hi podem fer quelcom, com a mínim millorant hàbits. I els ciutadans andorrans sabem reaccionar davant de totes les situacions. Sols cal veure, un cop més, l’altíssim nivell de convivència a les nostres carreteres amb els ciclistes diumenge passat. Fins i tot el temps va fer costat! Per tenir una natura més equilibrada i encara més bonica, podríem aplicar el seny i saber actuals a les tècniques ancestrals; deixant d’actuar de manera extrema, ja sigui volent enjardinar boscos, ja sigui deixant-los tal com estan durant dècades sense fer-hi res. Tots hem pogut veure en certs llocs any rere any els mateixos arbres tombats, amb les arrels a l’aire, en les quals hi creix de tot. No és bo capgirar els mecanismes naturals. Seria suficient que, per començar, si els caps de bestiar de propietat privada no són suficients, es formessin colles de vaques i d’eugues de propietat comuna, amb participació econòmica dels ciutadans que ho desitgessin, que, en règim de gestió pública, des de la primavera, repassessin i boguessin les cotes més baixes, per després anar-se’n més amunt. I que es tornessin a fer venir a Andorra ramats d’ovelles que també s’anessin desplaçant, tot pasturant i bogant ordenadament tots els racons. Estic segura que molts privats se sumarien a la iniciativa demanant fer péixer els seus ter­renys. Aquí s’hi podria addicionar un aprofitament racional de la gestió de la lle-nya dels boscos, també amb participació privada, consistent a periodificar tales dels arbres més vells, i a escapçar correctament les branques dels de mitjana edat per permetre’ls de créixer més alts, amb el corresponent acompanyament de peixena i de recuperació de canals de treta de la fusta.