Una manera de fer

“Viladomat argumenta que no s’ha valorat l’impacte sobre l’aigua i l’afectació en la vegetació i la fauna. L’al·legació mediambiental presentada per la família Viladomat exposava...” És curiós com la memòria de certa gent pot ser selectiva. Si no m’enganyo, la família Viladomat és la sòcia majoritària de la societat Saetde, per tant suposaria que algunes maneres de fer de dita societat de la qual el Sr. Viladomat és el president les deu recordar. Fem, si volen, una mica de memòria: com es va fer la bassa d’acumulació d’aigua per als canons de neu del Clot de la Menera? Senzillament, es va fer la bassa i posteriorment es van haver de demanar les autoritzacions pertinents, per tant de forma incorrecta. I cap a on va aquesta aigua? Per a la innivació del sector de Grau Roig o bé com moltes males llengües asseguren cap al sector de Pas de la Casa? Si aquest fet fos veritat seria una total violació de lleis internacionals, estic convençut que per tal de fer callar les males llengües seria bo que Medi Ambient aclarís aquest dubte. “La construcció sobre l’aigua.” Sembla que ningú passeja per la muntanya? Què passa amb el riu del Cubil? Senzillament està tapat en un tram de més de 200 metres, amb quins estudis mediambientals? Aquesta manera de fer semblaria normal, ja que a tan sols l’inici d’explotació del refugi de l’Illa ja podem veure una promoció de vols amb helicòpters. No volien heliport i mira que bé, en tindrem un a la vall del Madriu. “Comparteix la diada del 15 d’agost...” Promoció de Saetde però sota l’empara de Grandvalira. Sra. ministra, què està passant? “L’executiu destaca el model d’integració i respecte al medi del refugi de l’Illa.” I a tan sols el segon mes d’explotació l’adjudicatari del refugi de l’Illa, la societat Saetde, se salta el pla rector de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Sra. ministra, les nostres muntanyes no són ni poden esdevenir un producte mercantil privat i no puc acceptar cap precedent.