Víctimes dels adults

Dilluns passat vaig llegir en aquest mateix diari un article sobre una resolució del Tribunal Superior de Justícia, relativa a l’establiment d’un règim de guàrdia i custòdia d’un fill entre els seus dos progenitors. Aquesta sentència estableix, entre altres, que el pare haurà de tornar el fill a la seva mare banyat, sopat i amb els deures fets, i insta els dos progenitors a oblidar les diferències que els oposa per tal d’organitzar la vida del menor. No he llegit aquesta sentència, però segurament regula també de manera molt precisa les hores a les quals el pare pot anar a buscar-lo, el o els llocs on l’ha de recollir i tornar, la repartició de les vacances escolars, del dia de l’aniversari i de les festes com Nadal o Cap d’any, etc. Aquestes resolucions judicials cada vegada em sorprenen més, ja que pretenen organitzar aspectes que són de sentit comú, que no haurien de necessitar la intervenció de la justícia. Com a adults, hauríem de ser prou madurs per posar-nos d’acord sobre aquests aspectes, pensant sempre en el benestar dels nostres fills. Em pregunto quina imatge, quin exemple poden donar dos pares que no són capaços de posar-se d’acord sobre aspectes que afecten el benestar dels seus fills, i com poden sentir-se aquests darrers, que veuen que són font de conflicte entre els seus pares (que l’estimen de la mateixa manera, encara que ells ja no s’estimin). De veritat, crec que els fills de pares separats, quan aquests darrers són incapaços de comunicar entre ells, han de tenir la consideració de víctimes, víctimes dels adults! Em costa entendre que adults responsables (si han estat capaços de concebre un fill comú, han de tenir aquesta consideració) prioritzin davant del benestar dels seus fills rancors i altres consideracions personals. En cas de separació, hauríem de ser capaços de superar els conflictes que ens oposen a la nostra exparella. En benefici dels nostres fills.