Està en el camí

A menys que reduïm les nostres expectatives en tot el que pretenem fer i fem, mai ens sentirem prou realitzats. Sempre serem com aquell viciat jugador de casino que es queda al costat de la ruleta i pensa: “sols una vegada més”, amb l’esperança que surti el número que el farà ric. És natural i propi de l’ésser humà desitjar i voler més del que es té, estem dissenyats per ser així. La plenitud personal i la felicitat neixen de l’esforç per fer que es compleixin els nostres desitjos i els nostres somnis. La clau de l’èxit no està a esperar que la plena satisfacció únicament arribi al final del camí, sinó que radica a buscar-la en el mateix camí. El viatge sempre és millor que el lloc de destí. Viure obsessionat per trobar el sentiment de felicitat al final del trajecte, és una quimera. Pensar que únicament obtindrem el veritable confort quan hàgim arribat al destí, és missió impossible. Creure que la plena satisfacció no arribarà fins que culminem el nostre anhelat projecte, quan concloem el viatge, molt probablement ens generarà estrès, ansietat i desil·lusió. En el camí de la vida podem trobar espais meravellosos, petits paradisos i bonics jardins. També assaborirem moments màgics i probablement irrepetibles; la calor d’una mà, les vibracions d’una abraçada, el plaer d’un somriure. No oblidem mai que són veritables tresors que hem de guardar i preservar dins de la nostra ànima, i rescatar en aquells moments en què inevitablement apareixerà la tristesa, la por i l’ansietat. Alfred D’Souza, desè arquebisbe d’Agra a l’Índia va escriure: “Moltes vegades he pensat que per a mi la vida estava a punt de començar, la vida de veritat. Però sempre hi havia un obstacle en el camí, quelcom per resoldre primer, algun assumpte per acabar, temps per passar, un deute a pagar; després la vida començaria. Fins que un dia em vaig adonar que aquests obstacles eren la meva vida.”