Cultura i desenvolupament

En el marc del festival Picurt d’enguany es va organitzar amb l’Institut de Desenvolupament Alt Pirineu i Aran la jornada teòrica Nous temps, nous models de gestió del patrimoni cultural amb un debat centrat en la gestió del patrimoni cultural i la situació actual del patrimoni cultural pirinenc en un context globalitzat amb experts coneixedors dels enfocaments contemporanis i la creació de projectes culturals.

Va ser una excel·lent ocasió per reflexionar sobre la cultura, el patrimoni cultural i les expressions culturals i el desenvolupament, exercici que, sigui dit de passada, trobem a faltar a casa nostra. Tenir una visió oberta de la cultura, una visió integrada de l’economia incorporant la cultura en relació directa amb la diversificació de les activitats econòmiques tradicionals i l’impuls d’activitats i serveis dels anomenats sectors econòmics quaternari –recerca científica, desenvolupament tecnològic, tecnologies de la informació i les finances– i quinari –educació, salut, educació, cultura i institucions governamentals–. Considerar la cul­tura com a element transversal en les estratègies de desenvolupament. Incorporar el patrimoni cultural com un element de desenvolupament social i econòmic: posicionament territorial, competitivitat, impuls a la innovació, etc., un seguit d’aspectes i termes que no he sentit mai d’organismes governamentals com Actua i que estaria bé que els integressin als seus projectes.

Per fer-ho cal creure en els nostres recursos culturals. Creure que són uns diamants en brut per desenvolupar noves activitats econòmiques relacionades amb les noves formes de turisme i lleure, però també amb l’economia creativa. Creure en la seva singularitat i en el que pot explicar del context en el qual es va crear. Creure en el concepte de paisatge cultural i que el desenvolupament no només s’ha de mesurar en termes econòmics, sinó en socials i cívics: de pertinença, d’autoestima i d’identitat.