Res original...

Aquesta vegada no puc deixar d’escriure d’allò que m’ha impactat tan fortament. Sé que s’han escrit milions d’articles i d’opinions al respecte, i totes molt emotives, però avui no puc escriure d’una altra cosa. Els atacs terroristes dels últims dies. No diré atropellaments perquè no es tracta de persones anònimes que en un moment de bogeria fan un acte delictiu... Es tracta de persones –i és aquí quan realment es pot apreciar que aquesta paraula comprèn éssers humans que no mereixerien aquesta qualificació– que de manera organitzada, deliberada i amb traïdoria han produït la mort de persones innocents de tota mena, religió, raça i nacionalitat, han de ser fermament refusats i combatuts des de la unitat. Tots contra la por, contra el mal, contra ells. Es pretenen emparar en una presumpta guer­ra santa contra els infidels, que no són altres que aquells que els acullen als seus països, a les seves ciutats, als seus bar­ris, als seus equips de futbol i que els ajuden a integrar-se des de la igualtat. Aquests són els infidels contra els quals presumptament lluiten els ter­roristes per assolir l’anhelat nirvana. Persones que en cap cas són conscients de participar en una guerra unilateralment declarada. De fet, penso que els propis terroristes que executen els actes són petites ments manipulades per persones (novament la paraula va gran) que recluten i utilitzen ments dèbils per inculcar-los un odi profund al món i la salvació mitjançant la mort. Que trist ha de ser morir creient-se un heroi i en realitat ser un assassí, un terrorista. Morir confiat d’anar al paradís i en realitat anar a l’infern, a una altra dimensió atrapada pagant el mal infligit o bé a una altra vida reencarnats en un ésser que ha de redimir els fets d’una vida anterior. És qüestió de creences o religions, però en cap la mort de persones innocents pot ser el camí per arribar a la salvació, sinó simplement el mitjà per recollir tot allò que es sembra, que no és sinó la por, el dolor i la mort.