Cadascun de nosaltres

Fa alguns mesos vaig llegir un interessant relat de William McNamara. Explicava que durant cert temps va viure prop d’una gran mansió en la qual treballaven cinc jardiners. El cas és que únicament un havia aconseguit fer florir tots els rosers que cuidava. Un dia en William li va preguntar quin era el secret del seu èxit i li va respondre que els altres jardiners no feien res malament però que tractaven igual totes les plantes. Ell, per contra, les observava, les seguia diàriament una a una i es guiava per la necessitat particular d’humitat, d’aigua, de terra, d’adob, de sol, de llum, i així aconseguia un jardí esplendorós. Cadascun de nosaltres és ben diferent dels altres. La nostra personalitat, la nostra forma d’interpretar el que ens rodeja i el que ens esdevé s’ha anat forjant a partir de la nostra educació familiar, l’aprenentatge acadèmic, les relacions socials i les experiències vitals. La mecànica i la química de la vida han executat un pla perfecte perquè tots siguem diferents. Som tan únics com ho són les nostres empremtes dactilars. Estem fets d’ànimes absolutament diferenciades, ens mouen estímuls distints, emocions particulars, som sensibles a sensacions desiguals i perseguim somnis dispars. I vivim en un món estrany, on es valora més el que tenim i el que professionalment i socialment representem que el que som capaços de fer pels altres. Ens costa menys treballar dotze hores seguides que donar la benvinguda a un nou veí o saludar dins d’un ascensor. Solem actuar davant de tothom amb el mateix patró, esperant que la reacció sigui la que nosaltres esperem, però, per contra, ens sentim feliços quan trobem algú que descobreix el nostre jo més amagat i ens el fa vibrar. En tots els àmbits de la vida, el veritable lideratge de l’ésser humà consisteix a saber activar el bo i millor de cadascú, intentant sembrar persona a persona, autoestima i felicitat. La mare Teresa de Calcuta va dir: “Que ningú arribi mai a tu sense que, en marxar, se senti millor i una mica més feliç.”