Totalitarisme islàmic

És fonamentalista tota actitud, tot comportament, tot moviment que, basant-se en el manteniment estricte de qualsevol doctrina o pràctica essencial d’un sistema humà, en l’àmbit que sigui: religiós, polític, econòmic... pretén sotmetre tothom a viure sota un mateix cànon, acceptant un únic criteri i punt de vista. Els atemptats del 17 d’agost passat s’inscriuen en una llarga llista d’accions terroristes urbanes –no únicament a Occident– fruit d’un moviment politicoreligiós que diu voler restaurar la puresa islàmica amb una aplicació estricta de la llei alcorànica en la vida social. En el decurs dels darrers anys, per intermediació de Daesh a l’Iraq i Síria –no només–, mostrant al món les seves pràctiques, retrats fidels dels pitjors moments del tercer Reich hit­lerià, el fonamentalisme islàmic –com se’l coneix– està mostrant la seva cara real; la de tot totalitarisme. Ara bé, les reaccions que he pogut constatar a les xarxes socials, arran dels esdeveniments de Barcelona i Cambrils, no presagien re de gaire millor; deixen aflorar fonamentalismes capaços dels mateixos estralls per poc que algun il·luminat n’agafi el lideratge. Els perills de possibles ensurts no manquen en el panorama polític mundial actual, des de Kim Jong-un, a Corea del Nord, fins a Maduro, a Veneçuela, passant per Rodrigo Duterte, a les Filipines, per Erdogan, a Turquia, Putin, a Rússia, o Trump, al país, encara, més potent del món... I no tinc gens clar que l’opinió pública mundial tingui consciència real del perill que estem afrontant. Potser per por a una possible frenada de la indústria global no es donen les eines suficients per poder-ne prendre consciència plena. No he entès mai que, als països àrabs, les forces occidentals es mostressin tan bel·ligerants amb les dictadures laiques, mentre continuen sent aliats eterns de les més obscurantistes. I si fóssim, a més, víctimes d’algun altre extremisme que amaga el seu nom?