Regular les concessions

D’aquí a menys de dos anys, el Codi de l’administració, en la seva redacció inicial, en complirà 30. I l’apartat relatiu a l’ús dels béns de domini públic, a l’excepció d’un allargament del termini màxim de les concessions administratives per a l’ús privatiu dels béns comunals, mai ha estat objecte de cap modificació al llarg de tot aquest temps. Crec que seria hora que l’aspecte de la utilització privativa del domini públic fos objecte d’una regulació pròpia, recollida en una llei reflexionada, feta sense presses, però tampoc amb gaires pauses. Defugint legislar per a casos concrets, cal posar unes bases serenes i conservadores, si bé adaptades a les necessitats actuals i previsibles, de la utilització en general del domini públic, i especialment de l’ús privatiu dels béns comunals. Ara està de moda parlar de concessions administratives amb relació a l’ús privatiu dels béns comunals a l’efecte d’explotació d’importants superfícies en aprofitament de la neu. La protecció dels interessos públics mereix al meu entendre una reflexió profunda per tal de determinar unes bases perquè les explotacions puguin realitzar-se preveient tot el procés de producció i de comercialització, sense que en el mateix es produeixin abusos. En cap sentit. És important, certament, continuar respectant els principis de publicitat i de concurrència, però també ho seria que els marges de maniobra en els tractes s’emmarquessin en una llei que introduís, en el marc d’un equilibri entre les parts, més protecció a l’erari públic i als béns de domini públic, i més seguretat jurídica de la que avui existeix en l’atorgament de les concessions administratives per a ús privatiu en general, i major concreció pel concepte del que es pugui considerar drets adquirits. Un concepte que avui la norma vigent preveu d’una manera que deixa portes obertes a interpretacions indiscriminades que podrien portar perjudici a l’interès públic.