“Els mestres som tossuts”

Després de llegir la carta publicada pel Sr. Josep Maria Castaño, mestre d’un dels membres de la cèl·lula terrorista de Barcelona, no puc evitar empatitzar amb el seu missatge de ràbia i tristesa. Sentiments compartits per tots i cadascun dels que coneixien personalment els terroristes i que mai havien sospitat de la seva radicalització ni s’imaginaven que serien capaços de cometre tal barbàrie.

Els que ens dediquem al món de l’ensenyament anem sovint amb el lliri a la mà pretenent que tots els alumnes que passen per les nostres aules seran persones amb coneixements i sobretot millors persones. Però aquest és un exemple de les nostres limitacions. Estic convençuda que aquest mestre, com tots els altres que van tenir els joves ter­roristes, van anar més enllà de transmetre’ls els coneixements que els corresponia per l’edat. En tota escola, i encara més en ciutats com Ripoll on les xifres d’immigrants són considerables, cal treballar aspectes com la inclusió, la interculturalitat, el respecte per les altres cultures i molts altres valors relacionats amb la convivència. Sembla doncs mentida que algú que ha rebut aquesta educació, que ha conviscut amb altres cultures, sigui capaç de cometre aquesta atrocitat a casa seva. Però mal­auradament l’escola no té suficient influència per evitar el desenvolupament d’aquestes conductes violentes. Els docents influïm en alguns aspectes, però són molts els factors que marcaran el caràcter i els pensaments del futur adult: la seva família, la relació que té amb ella, els amics i sobretot l’entorn en què es mou.

Malgrat tot, tal com diu el Sr. Castaño, “els mestres som tossuts” i dilluns vinent estarem tots a punt per rebre nous alumnes i seguir transmetent-los valors d’igualtat, respecte, llibertat i tolerància, entre molts altres. Els atemptats marcaran, però, un inici de curs en què caldrà vetllar encara amb més força perquè el racisme no sorgeixi a les aules.