El món a l'inrevés

“Personalment m’ho rumiaria, per què no una coalició amb el partit liberal?” (Rosa Gili).

Suposant que ens hi posem, suposant que comencem a redactar un programa, suposant que caldrà incloure-hi idees polítiques en aquest programa. Suposant que superem totes aquestes fases de la suposició, no hi trobarem cap denominador comú una vegada barrejades les idees socialistes amb les liberals, i no l’hi trobarem perquè no hi ha denominador comú. Personalment, penso que quan una persona intel·ligent i culta s’atreveix a fer propostes d’aquest pes –tan heterodoxes– i de l’altura d’un campanar, és que ja ho ha intentat tot en el seu laboratori d’idees. S’han perdut les formes, perquè la substància ja no dona per a més. És ben cert que la plataforma DA va tenir èxit puntual aprofitant-se del moment en el qual el socialisme andorrà estava partit, i ho continua estant, bàsicament per raons d’egos insuportables. No és un bon inici crear una plataforma únicament per anar en contra de... bàsicament perquè l’endemà s’haurà de fer política i aquesta política ha de ser homogènia, seguint els cànons establerts de l’ortodòxia, davant d’un ciutadà atònit en el cas que no ho sigui, i el socialista és socialista i el liberal és liberal. Sento insistir-hi, però la senyora Gili no podrà, ara com ara, modificar cap ADN, encara que practiqui alquímia biomolecular en els pensaments polítics establerts. Però és clar, no siguem tan negatius, ¿i si ho aconsegueix? Doncs d’entrada, a mi m’haurà trencat tots els esquemes i m’hauré d’inscriure a un curs de classes nocturnes per a adults de politologia moderna. El problema serà trobar-hi un professor bregat. També, arribat el cas, m’hauré de mirar els meus antics companys del partit liberal i denunciar per alta traïció la meva retina naïf. Però finalment això no pot passar, ja que com diu una vella dita: no convenceràs mai un ratolí que un gat negre porta bona sort.