Sant tornem-hi

Tornada a l’escola, tornada a la feina, tornada a la rutina. Setembre ens torna a la realitat i a la necessària normalitat. Comença un altre curs carregat de nous reptes, companys i experiències.

Tinc molts bons records de l’època escolar, a banda de la part purament pedagògica, els moments compartits i els aprenentatges adquirits quant a relacions personals són condicionants futurs. Comencem a ser més independents, a prendre decisions, a afrontar la realitat, a emprendre el nostre camí... És tot un món, infants i joves hi vivim mil coses i ens adonem amb el temps de la importància i la transcendència del viscut.

Vull fer menció especial als pares, aquells incondicionals que ens acompanyeu al llarg dels anys i que, sabent a l’avança la dificultat del camí ens transmeteu el vostre millor. Perquè patiu les nostres preocupacions tant o més que nosaltres, celebreu els nostres èxits i ens mostreu el camí quan ens perdem...

I és que la nostra relació és sabudament complicada, sobretot en l’adolescència, és potser l’època de més distància entre pares i fills. Sentim sovint allò de: “ja ho entendràs ja quan siguis mare/pare”. I sí, en efecte és llei de vida i amb sort tots passem per tot però sempre ens tornem a trobar amb les diferències generacionals...

Sou els primers i més influents professors i per això continuarem fent-vos costat des del departament de Joventut del comú d’Escaldes-Engordany un curs més, amb les sessions de pares per oferir-vos eines que facilitin la comunicació, la comprensió i la relació en aquestes edats.

És cert que la vostra tasca no és gens agraïda i als fills ens costa sovint expressar-vos el nostre amor, la nostra gratitud. No ens és fàcil reconèixer-ho o valorar-ho, però si quelcom tinc clar és que el legat del transmès i après ens acompa-nya inconscientment en el recorregut i res del que feu és en va... Per tot allò que feu i sobretot per com ho feu: gràcies!