Tecnòcrates versus polítics

Fa temps que assistim a l’enfrontament entre el ministre Carles Álvarez Marfany i el director general del SASS, Josep Maria Piqué, per la reforma sanitària del nostre país. Ens diuen que no es posen d’acord en quin ha de ser el model sanitari i quins els seus instruments. És inquietant i preocupant saber que s’està discutint i que la solució tècnica no correspongui al plantejament polític del ministre però en canvi sí al del cap de Govern. Creia que qui s’havia de posar d’acord era el Govern i el seu grup parlamentari per establir el fons, el tempo i el calendari d’aplicació de la reforma sanitària.

Sembla que el lideratge sigui tècnic quan hauria de ser indiscutiblement polític. La reforma està doncs en mans d’un tecnòcrata, un especialista en gestió sanitària, que exerceix el seu càrrec públic per trobar solucions eficaces (?) per sobre d’altres consideracions ideològiques o polítiques. I sembla que aquest tingui més prèdica que el polític. Doncs si és així que l’asseguin al consell de ministres i, entre altres, ens estalviarem molts diners –150.000 euros l’any–.

Encara que ho plantegi, no m’agrada el polític tecnòcrata perquè aparta la ciutadania de les decisions fonamentals que l’afecten i per tant debilita el fonament democràtic dels nostres sistemes representatius. En una democràcia integrada per homes i dones lliures i responsables, els tècnics estan cridats exclusivament a desenvolupar les polítiques de les diferents opcions ideològiques. Per donar suport no per qüestionar la política. A més, els tecnòcrates no són asèptics, sinó que tenen la seva ideologia i els seus interessos, cosa que els pot condicionar en la seva presa de decisions.

La tecnocràcia és un mal que només es combat amb una política responsable, plural, veritablement democràtica i transparent. A què esperen els responsables de la política sanitària per liderar d’una vegada el sistema?