Les set claus
Sant Julià 'superstar'
Si haguéssim de fer estadístiques sobre la presència mediàtica de les diferents parròquies crec que la de Sant Julià de Lòria guanyaria un premi, ja que fa mesos que no passen ni dos dies sense que acapari els grans o els petits titulars de la premsa nacional (i, en algun cas, fins i tot internacional). Això, però, no hauria de ser un problema, em direu, ja que el ressò mediàtic dona publicitat gratuïta a la parròquia i això sempre és positiu. No obstant això, la meva conclusió és quelcom diferent, ja que en el cas de Sant Julià, com ja vaig escriure fa uns mesos en un article publicat en aquest mateix diari, podríem parlar més d’antipublicitat que de publicitat, si tenim en compte que la major part de les notícies no són positives i posen en relleu un mal funcionament comunal. En efecte, quan no es parla de l’aferrament dels responsables comunals a establir un circuit de ràfting al riu Valira (quan tots els experts coincideixen que el cabal del riu no és suficient i els propietaris dels terrenys afectats es neguen a cedir-los per fer-hi les instal·lacions esportives necessàries) es comenta l’estat molt preocupant de les arques comunals, la deficient gestió de Naturlandia (la fuga de l’os, el tancament del parc setmanes senceres, etcètera) o encara la divisió del mateix equip comunal amb relació a l’informe d’inconstitucionalitat sobre la reforma competencial. Em pregunto, així, davant d’aquesta allau de notícies tan negatives, quina imatge estem donant com a lauredians a la resta d’andorrans, ja que la major part de nosaltres no volem un Sant Julià superstar, entenent aquesta última paraula en el seu vessant negatiu, evidentment, i no volem una parròquia que només s’associa a les decisions sovint desafortunades d’un grapat de persones. Volem una parròquia forta, orgullosa i reconeguda com un model per les altres. Però, tenint en compte com evolucionen les coses, també em demano si això algun dia serà possible.