Trencadissa moral i social

Cada dia es fa més difícil veure les publicacions als mitjans de comunicació. Cadascun explica allò que creu que ha d’explicar amb total llibertat d’expressió i sense cap tipus de censura. Un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Però això no sempre és així, ja que alguns mitjans de comunicació estan sotmesos a les ordres d’aquells que tenen la batuta.

Estem vivint una lluita de poder que ha fet créixer i aflorar l’odi i la rancúnia entre amics i veïns, enfrontaments entre germans, disputes de parella, discussions familiars i si parlem de les xarxes socials, tot un despropòsit en alguns comentaris que es deixen anar sota la premissa de la veritat suprema. Una lluita de força per veure qui pot més, estirant i estirant una corda invisible als ulls d’aquells que només volen veure la seva veritat, però volent-ho no s’aconsegueix res. On queda el diàleg? Els drets? I les lleis? Ens hem oblidat dels vincles que hem après a tenir com a éssers humans racionals al llarg dels anys, estem perdent tots els valors que vam adquirir per sustentar i justificar conductes, el control dels impulsos i les emocions. Ens hem oblidat de parar-nos a reflexionar sobre tot allò que està passant al nostre voltant.

Algú va dir que els moviments humans més perillosos són aquells que han estat injectats del verí i aquest verí crearà una fractura social i emocional que costarà dècades de guarició als ciutadans del carrer. A tots aquells que sobrevisquin els anys suficients, només els caldrà mirar enrere i veure què han guanyat, què han perdut i si ha après alguna cosa.

Mentre que els que van moure els fils i van escampar les llavors de l’odi i la discòrdia no hauran perdut en cap moment la seva posició social i econòmica.