Hàbits saludables

De nou diré que estic convençuda que a Andorra tenim en general un excel·lent nivell de qualitat assistencial, en el vessant material, i sobretot en l’humà. Però també opino que cadascun de nosaltres té una bona part de responsabilitat, i pot incidir, en la despesa sanitària que genera. Perquè si bé és veritat que tots estem sotmesos al mal vessant d’aquella loteria de la vida que ens toca sense ni tan sols haver-ne comprat cap participació, i fa que ens retrobem diagnosticats d’una malaltia greu, o que patim un accident infortunat, també és cert que si tots apostem fort per hàbits saludables, des de l’estil de vida en general fins a l’alimentació quotidiana, de ben segur no només guanyarem molt en qualitat de vida personal, sinó que també provocarem una repercussió en la despesa sanitària. En el vessant de la necessitat de medicació i en el vessant de la necessitat de baixes mèdiques. Tot i que sempre ens caldrà fer el seguiment de la nostra salut, ja sigui en prevenció o en atenció. Així, crec fermament que si ens eduquéssim, molt més del que estem fent, per saber diferenciar què és bo i què no tant, per a la nostra salut, en una mena d’assignatura obligatòria permanent estesa a tots els ensenyaments, la societat andorrana hi sortiria guanyant. En la despesa sanitària també opera la solidaritat. Penso que és injust per qui actua de manera responsable, prevenint problemàtiques de la seva salut, i incidint així en estalvi en despesa sanitària, haver d’assumir econòmicament les conseqüències de les actituds de qui no fa seus els deures d’atenció a la pròpia salut. El compromís de gestió de la salut i dels seus costos directes i indirectes no s’atura en l’ús adequat i proporcionat de la medicació i dels serveis sanitaris, sinó que s’estén al concepte de les baixes mèdiques. Aquestes, sempre i únicament, haurien de tenir relació, només, exclusivament, amb la manca de salut que les genera.