Els nostres drets

Odio profundament la violència i els autoritarismes, però també em repelen els fanatismes i els segregacionisme. Fujo del conflicte, faig de mediadora quan tinc l’oportunitat i la meva primera opció sempre és el diàleg. La trista situació que envolta el nostre país veí no em permet escriure aquesta setmana de l’amplada de l’oceà o de si hi ha vida a Mart. Sempre he pensat que tots els extrems s’acaben tocant, i avui ho he pogut comprovar amb la defensa de l’eix ultradreta europeu del nacionalisme català. Però no em manifestaré avui, ni demà, ni demà passat, per aquest motiu. Perquè també estic en contra de la provocació, de l’actuació contrària a la llei i a la democràcia i amb l’actuació d’uns polítics que vulneren els principis de la democràcia i de les institucions d’un país i de la seva Carta Magna, perquè la que jo defenso és la meva, l’andorrana. La meva veu alçada és aquí, defensant i donant suport al meu país, perquè quan hem estat agonitzant, des d’aquestes mateixes institucions veïnes se’ns ha posat el peu al coll. Perquè la defensa d’uns drets o la seva reivindicació no està per sobre dels nostres, perquè nosaltres tenim una identitat pròpia i una sobirania que també hem de defensar. Perquè no es pot permetre que es pretenguin limitar els nostres drets a moure’ns lliurement, tal com es reconeix a la Declaració Universal dels Drets Humans. Perquè sembla que aquests dies no podem parlar pel carrer i expressar si estar o no a favor de l’isme català sense que trobem reaccions fortes, dures, i fins i tot insults. Perquè no hem d’aguantar que a les xarxes socials ens diguin que si no podem anar a Espanya per anar al metge perquè es tallen carreteres, més val que arreglem el nostre país, perquè el seu dret està per sobre del nostre. Perquè fa molts anys que em nego a parlar fluixet i perquè defenso el meu dret a expressar-me lliurement, sense ser políticament correcta. Per tot això, cent i mil vegades defensaré el diàleg i diré el que penso sense por, i sempre respectant els drets dels altres, com m’agradaria que fessin amb els meus.