Fem camí cap a la inclusió

L’associació Òmnium Cultural va engegar fa pocs dies la campanya Lluites Compartides amb l’objectiu de fer un reconeixement a persones de diferent naturalesa que han lluitat per aconseguir drets socials al llarg del temps. Una campa-nya amb una visió d’inclusió, amb el lema La diversitat ens enriqueix. A Andorra, la lluita de totes les associacions pel reconeixement dels drets del nostre col·lectiu va avançant, juntament amb les administracions, no obstant això, la societat civil juga un paper molt important i determinant quant a visió i normalització, comportant –al meu en­ten­dre– l’eix principal com a eina d’inclusió. Per entrar a valorar el context, cal reflexionar sobre els entorns, cal anar més enllà de l’educació, on es desenvolupa el cicle vital de les persones amb diversitat funcional: el seu carrer, els seus amics, la ciutat on viu, el lloc de treball, fomentant els valors, anar avançant per tal que la societat esdevingui més inclusiva, amb la participació de les persones. D’aquesta forma es podran visualitzar les barreres en tots els àmbits: l’educatiu, el de lleure, el laboral, etc., on malauradament encara n’existeixen i que la persona amb diversitat funcional pateix quan ha de sortir –com si diguéssim– de la seva zona de confort, del seu entorn més pròxim. La diferència no ens ha de fer por, no és una amenaça, ben al contrari, ens enriqueix com a persona i el respecte ens uneix en una societat justa, igualitària i totalment solidària envers els col·lectius més vulnerables de patir diferències. De justícia social i d’obligat compliment amb el que estableix la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat, una societat justa és aquella que valora tots els éssers humans en funció de les seves capacitats i no les seves mancances, i dotar-la d’eines per aconseguir avançar cap aquest camí farà que la inclusió no sigui tan sols una paraula recollida en lleis i reglaments, sinó tot al contrari, una realitat.