'Turismofòbia'

Estem de ressaca d’un pont del Pilar en què, afortunadament per al país, hem tingut unes bones xifres de visitants. Els hotelers i comerciants estaran més o menys satisfets dels resultats del cap de setmana. Però l’altra cara de la moneda han estat les habituals cues o les dificultats per estacionar. Estem lluny de la turismofòbia que pateixen ciutats com Venècia o Barcelona, o destinacions com les illes Balears, però em pregunto si el nostre model de turisme provoca cert malestar entre la població. Les ciutats on apareixen aquests sentiments de rebuig als turistes són indrets on s’ha trencat l’equilibri entre la vida local i la presència dels visitants. Són ciutats on els serveis s’han encarat principalment als turistes, deixant de banda el dia a dia dels ciutadans. Però el desgast pel turisme ve sobretot motivat per la massificació de visitants. Un turisme sovint de baixa qualitat i amb uns salaris baixos per als treballadors dels serveis. A casa nostra alguns hotelers denuncien les ofertes de preus d’alguns allotjaments, que fomenten un model de turisme low cost. Una altra característica de les ciutats amb aquesta síndrome és l’augment dels apartaments turístics. Com a conseqüència, els pisos de lloguer esdevenen escassos i amb uns preus molt elevats. En aquest punt, Andorra està seguint la mateixa direcció que Barcelona. Recordem l’elevat augment del nombre d’apartaments turístics, les dificultats que tenim per trobar pisos de lloguer i, sobretot, els preus desmesurats. Afortunadament, no patim situacions de rebuig com les que es viuen a Barcelona amb manifestacions o actes vandàlics, però el nostre model de turisme té semblances amb el de les ciutats amb turismofòbia. El turisme és un dels nostres potencials i hauria de crear beneficis per a la globalitat dels ciutadans i no només per a uns quants. Les experiències d’altres destins ens han de servir d’alerta per no caure en els mateixos errors.