Democràcia o 'dedocràcia'

Quan la democràcia es converteix en una dictadura assistim perplexos a com les lleis es giren en contra d’allò que d’entrada hauria de ser la base institucional de qualsevol democràcia, les urnes. És escandalós com les lleis es poden tornar interpretables i com a conveniència d’uns o d’altres es poden canviar en 24 hores, segons els interessos. És clar que les lleis mai poden ser retroactives excepte quan en lloc de drets la ciutadania té expectatives de drets i la democràcia es converteix en dedocràcia –jo que em pensava que això de digital era una altra cosa–. Però també haig d’admetre que veient la situació i les manifestacions de Catalunya, em provoquen certa enveja, veig milers de persones sortint al carrer a defensar les seves creences. Milers de persones defensant el seu dret legítim a votar amb conviccions diferents però amb la mateixa intensitat. A Andorra la gent sembla anestesiada si no és per lluir el body a les diferents curses siguin diürnes o nocturnes, esportives o solidàries. Encara que l’esport nacional sigui el comentari de bar, allà sí que no es deixa com diuen els castellans títere con cabeza, mentre la situació de la societat andorrana no deixa d’empitjorar, ni la petita i mitjana empresa aixequen el cap, ni els treballadors alcen el vol cap a uns salaris dignes i els pensionistes veuen com dia a dia minva el seu poder adquisitiu. Però la societat andorrana continua en estat catatònic. Tant hi fa que hi hagi sobrecostos en obra pública com si se li retallen drets socials, la societat andorrana encara va massa farta o això sembla, pot ser que quan vulgui reaccionar ja sigui massa tard. I és que a tots aquells que no creuen en la política ja n’hi ha que s’ocupen de fer-la per ells, en el seu nom i en nom del país, país que evidentment ja s’encargaran d’administrar per als seus interessos tot aprofitant el desencant que provoca la política entre la ciutadania, és el peix que es mossega la cua. Mentrestant, qui dia passa any empeny.