Fira de Canillo

Un any més, torna la fira de bestiar i artesania. Per als ramaders, la fira era –i és– un moment important de l’any, era el dia que podien vendre part del bestiar que baixava de la muntanya i que es troba en general en òptimes condicions, i per tant es venia bé. Avui dia la fira ha esdevingut una fira de mostra, els ramaders ens deixen. Aquest últim mes de setembre, el dia de canvi de bestiar de la Portella cap al Siscaró, en el tradicional esmorzar ofert com cada any pel comú de Canillo –un trinxat molt bo, per cert– els amics dels ramaders no hi eren. En Pirot ens ha deixat aquest mes d’agost passat, el recordo amb nostàlgia quan pujàvem empenyent les vaques parlant de tot i de res pel camí del Port Dret cap a Siscaró, estava molt preocupat pel futur de la ramaderia, sortosament el seu fill Miquel n’ha agafat el relleu. Però a la barraca de la Portella també hi faltaven en Peretol, malalt; en Dani de Calbo, malalt; en Xicost; en Regi. Nois, això marca ruïna, la cosa està sentenciada es digué: “els ramaders ens deixen”.

La cosa no tindrà molta importància per a molta gent, la fira, com moltes altres, es transformarà en una fira de mostres de roba i d’artesania. La majoria de la gent mai ha considerat –per falta de coneixement– la feina o la importància de la ramaderia, fins i tot és un col·lectiu poc estimat, ignorat, és el progrés es diu. A la fira, com cada any, haurem d’escoltar els discursos dels nostres polítics, se’ns dirà que el tabac està garantit per a 20 anys més, se’ns parlarà de la carn de qualitat an-dorrana, de les nombroses possibilitats de l’agricultura bio... Una veritable cortina de fum.

La ramaderia no vol més compassió, vol que se la consideri amb el veritable valor fruit de la feina feta, que ha fet que Andorra a dia d’avui sigui el que és: una joia als Pirineus. Els raamders són els veritables garants del nostre tan estimat país. No volen paraules buides de contingut, volen fets.