La diligència deguda

Fa uns mesos, un amic meu va obrir un compte corrent a un banc de Londres i m’explicava la quantitat de documentació que li havien sol·licitat i com va ser de llarg el procés. Casualment, fa poc, jo mateix vaig obrir un compte corrent a una entitat bancària del Principat d’Andorra. Pensava que seria un tràmit més ràpid i àgil que el del meu amic, però també es va convertir en un procés més laboriós del que inicialment havia imaginat. Avui dia, a tot el món el procés d’obertura de comptes és més lent, el món ha canviat les dar­reres dècades, i també la necessitat que tenen les entitats bancàries de practicar controls de la diligència deguda als seus clients. Aquests procediments redueixen el risc que el sistema bancari sigui utilitzat per part de criminals per moure diners d’activitats il·lícites. Els supervisors de tot el món cada cop atorguen més importància als controls que apliquen els bancs per identificar els seus clients. Controlar els clients nous i fer seguiment dels antics pot evitar riscos reputacionals i operatius il·legals, entre d’altres, així com les multes que els acompanyen. La necessitat de comptar amb normes estrictes de coneixement dels cli­ents no es limita als bancs. La normativa andor­­rana en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, obliga a tenir controls similars a institucions financeres no bancàries, profes­sionals comptables ex­­terns, assessors fiscals, auditors, economistes, advocats, agents immobiliaris i venedors d’articles de gran valor, entre d’altres. Conscienciar-nos de la importància de mantenir unes polítiques, pràc­tiques i procediments adequats en relació al coneixement dels nostres clients, no només vetlla per la integritat del sistema financer del país i per aquelles professions no financeres subjectes, sinó que allunya del nostre país operatives que generen dubte i poden malmetre la reputació d’Andorra.