Les set claus
'Índex global de la fam'
Avui vull donar ressò a l’informe Índex global de la fam presentat per l’International Food Policy Research Institute, en el qual es posa de manifest que malgrat els avenços fets els darrers anys en la reducció de la fam, hi ha encara 51 països en el nivell greu o alarmant i un en l’extremadament alarmant (entre els 119 analitzats). Com es calcula aquest índex? Amb la suma de quatre indicadors (desnutrició i baix pes, retard en el creixement i mortalitat infantils) que reflecteixen les tres dimensions de la fam, baix consum calòric, desnutrició i mortalitat infantil. Per sota de 10, indica un nivell baix de fam; i per sobre de 50, un nivell extremadament alarmant. Els resultats mostren que a nivell global s’està reduint la quantitat de persones que pateixen gana (del 27% el 2000 al 22% el 2017, “inacceptablement elevat”), però que a nivell regional o nacional hi ha moltes desigualtats. Des del 31% al sud-est asiàtic o el 29% de l’Àfrica subsahariana, al 8% de l’Europa de l’Est. S’observa que la majoria dels països en un nivell alarmant han o estan patint conflictes polítics o violència. Un primer factor de desigualtat. A escala nacional, es veuen més les desigualtats. Un exemple, els graus de retard en el creixement a Guatemala es mouen del 25% a un 70% segons la zona. Alguns dels factors comuns a les persones que pateixen gana o malnutrició són el seu baix poder social, econòmic o polític. A més es poden veure desafavorides per motius de gènere o ètnia. Moltes formes de malnutrició estan lligades a la manca de poder de la dona a la llar o de les comunitats indígenes en la societat. Del seguit de recomanacions fetes, en destaco dues que podem aplicar des d’aquí, reforçar la capacitat dels petits productors d’aliments i acomplir amb l’objectiu acordat d’una contribució per a cooperació internacional equivalent al 0,7% de l’ingrés nacional brut. I la meva pregunta és: ho compleix Andorra actualment?