La neutralitat andorrana

Em sap greu llegir aquests dar­rers dies als mitjans com, en la situació prou complicada que viu l’Estat situat al sud d’Andorra, determinats representants del nostre Principat sembla que es precipitin a prendre un partit sense gaire anàlisi ni institucional, ni social. En aquest moment, dins les encara fronteres de l’Estat espanyol, s’enfronten persones, institucions, sentiments, interessos, i tot és prou complicat per desitjar que, com a mínim, passi el que passi, sigui amb respecte a les persones i als seus drets fonamentals, i en pau. Alguns parlen de coàgul en el sistema circulatori espanyol, i altres de llacunes legals i de xocs de drets. En qualsevol cas, penso que, des d’Andorra, fent honor a les nostres línies de trajecte seculars que ens han permès perviure, hauríem de deixar que els especialistes dels llocs afectats fessin els diagnòstics adients a la problemàtica i determinessin els tractaments pertinents. Hauríem de sentir-nos andorrans i hauríem de fer l’andorrà en el bon sentit de la paraula. Certament, escoltant, ajudant i sent presents quan fa falta, i fins i tot dialogant si cal. Però, sobretot, hem de recordar, crec, la nostra obligació de ser discrets i neutres. Per naturalesa, som petits, pobres i humils. I encara que individualment tinguem opinió, el país no es pot posar a opinar quan no és indispensable que ho faci. Correm el perill de ferir sensibilitats molt susceptibles. Fins i tot de no tenir prou coneixement de causa per posicionar-nos. A més de no generar cap bé a qui ja té la situació prou complicada, podem provocar conseqüències negatives per a la nostra fràgil ubicació i situació. Cal tenir present què i qui nodreix l’economia andorrana. I, també per aquesta circumstància, hem de mostrar prudència. Per prendre partit, s’ha de tenir autoritat i sobirania. I el Principat d’Andorra no pot pretendre tenir-ne a la lleugera més enllà de les seves fronteres.