Monitors d'esquí

Fa anys, els monitors d’esquí treballaven els quatre mesos d’hivern i amb el que percebien podien viure tot l’any. Ja fa temps que els que es dediquen al món de l’esquí han de buscar alguna altra feina a l’estiu. Les condicions laborals dels monitors no han respectat fins ara el Codi de relacions laborals. D’aquí la pressió de l’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME) per aconseguir que els contractes s’ajustin a la legislació. Ara bé, els canvis que apunta la premsa no semblen suficients. Sembla que han aconseguit que se’ls pagui el vestuari i que tinguin un dia de descans a la setmana; però en contrapartida hauran de fer 40 hores setmanals presencials per cobrar el mateix que cobraven fins ara fent 2 o 3 hores de classe al dia. Podran descansar un dia a la setmana, però no podran fer classes als seus clients requerits el dia de festa. I són aquestes classes requerides les que els permet tenir una prima al seu salari brut de poc més de 1.200 euros. Potser tindran un contracte legal –que no qüestiono que així hagi de ser– però els temporers seguiran tenint dificultats importants a solucionar, qüestions que no pertoquen a la mateixa estació. Un exemple és la dificultat per trobar allotjament i, encara més, a un preu assumible. Una altra qüestió molt preocupant és la no prestació de la CASS per baixa laboral fins al tercer mes de cotització, quan es tracta de treballadors amb contractes de només 4 mesos. Un altre entrebanc són les altes comissions bancàries per a l’obertura d’un compte, necessari per a poder ingressar la nòmina. Es parla de 1.500 treballadors forans que han de venir a cobrir totes les places necessàries per a les estacions d’esquí, però quins atractius trobaran per venir a treballar a Andorra? Com en altres sectors, les condicions laborals dels temporers són molt deficients i recordem que sense aquests treballadors les estacions no podran encetar una nova temporada d’esquí.