Les fires de bestiar i els polítics

És curiós i a la vegada molt interessant com els senyors polítics se serveixen d’esdeveniments socials com ho és la Fira del bestiar per propagar un optimisme sense fonaments reals, i per desgràcia molt allunyat de tota realitat.

Segons la senyora Calvó, “el problema del relleu ge-neracional està controlat, excepte a la parròquia de Canillo. Però determinades ex­­plotacions tenen gent jove al davant”. El problema generacional no és que estigui controlat. El senyor Andreu Gaspà, guanyador del concurs de la vaca bruna, em diu que les vaques mengen tabac, i la ministra hauria de reconèixer que el tabac, en el millor dels casos, té una vida màxima de 20 anys. Per tant, és totalment normal que els ramaders estiguin molt preocupats, sobretot quan se sap que el contracte entre productors i fabricants a dia d’avui està en estat embrionari. Per tant, m’hauria d’explicar d’on treu aquest pronòstic tan positiu de l’evolució de la professió al país.

Ara bé, és cert que “el bestiar andorrà és cada vegada millor”. Però senyora Calvó, ¿com pot dir que “el programa de la carn de qualitat està consolidat i s’està treballant en una campanya per donar-la a conèixer encara més al consumidor”? No es pot entendre el que s’està fent amb la carn, tenint bon bestiar, i sa, els controls sanitaris són molt eficients, per tant tota confiança, tenint unes pastures de gran qualitat, tenint uns ramaders que cuiden bé el seu bestiar, ¿i què es fa en el moment de l’engreix? Tot a fer punyetes. Per estalviar-se quatre duros sota el vistiplau del Govern, ¿què és el que se’ls dona de menjar? Senyora Calvó, amb aquest tarannà que és el vostre dia a dia, no els veig capacitats abans que acabi l’any que siguin aptes d’entendre –i aplicar– el que s’entén com a producte de qualitat, i per tant quan parla d’ecologia, a mi em sona a ciència-ficció.