El casino

El concurs per a la implantació d’un casino a Andorra està sorprenent més d’un, i probablement els primers sorpresos, quan ha vençut el termini de presentació de les pliques, sigui el mateix Govern que ha convocat aquesta licitació. S’han presentat gairebé una desena d’operadors experimentats en la gestió del joc i quasi tots amb un soci andor­rà. Quan ja es palpava que el Centre de Congressos d’Andor­ra la Vella amb Caldea conformarien una lluita fratricida per esdevenir la seu del projecte del casino, veiem que les propostes més atractives aposten per la construcció d’un edifici singular, projectat ad hoc, totes elles a la conurbació central. El sistema dissenyat pel Govern per escollir el guanyador té molt de suspens, ja que de moment només s’ha obert un sobre amb el nom dels titulars de les propostes genèriques, deixant l’altre sobre per a més endavant amb el detall. Penso que la parròquia que s’emporti el gat a l’aigua, després d’una lluita ferotge i també discreta, on s’amaguen les cartes i on no es denota un interès explícit de part de les autoritats comunals, disposarà d’un valor afegit interessant en forma d’un plus de recaptació tributària. També les activitats d’oci complementàries i col·laterals al casino revifaran econòmicament l’entorn. Dit d’una altra manera, a la parròquia escollida li haurà tocat la grossa de la loteria. El sistema de tria comporta una puntuació cartesiana, però deixa la porta oberta a un percentatge important de subjectivitat i d’atzar, normal en la concessió del temple dels jocs de fortuna. Andorra està atenent fil per randa totes les regulacions europees que s’escauen, superant uns exàmens de compliance exhaustius en matèria de blanqueig de capitals, cor­rupció, etc... Aquesta transparència també haurà de ser part integrant de la marca Andorra i aportarà una percepció de normalitat financera. Amb aquestes premisses penso que ara sí que podem acollir un casino.