Una vinyeta de carretera

No fa gaires setmanes comentava el desballestament de l’oferta d’acollida de turistes en estada al Principat d’Andorra, que, pel punt alt del 15 d’agost d’enguany, anava fins proposar pensions completes a 35 euros. Malauradament, tot sembla indicar que persisteix el desordre i el rebentament de preus, sovint allunyats d’ofertes de qualitat, per a la temporada d’hivern que s’atansa. Així, després d’haver llegit, no fa gaire, un plantejament relatiu a taxar les pernoctacions dels turistes al nostre país, m’hi posiciono negativament. Penso que mentre no es garanteixi una oferta hotelera qualitativa amb una relació qualitat-preu adaptada a unes propostes comercials serioses, i mentre no s’acabi d’ordenar l’oferta d’allotjaments, no s’han de taxar les pernoctacions dels turistes. L’argument de dir que molts països ho fan no és convincent, perquè pocs països que es valorin venen gaires estades als preus d’Andorra. Altra cosa seria que, precisament posant en valor allò que tenim ben posicionat, aprofitem per realçar-ho, tot nodrint l’erari públic. Cap visitant del Principat d’Andorra negarà, tant si hi ve per primer cop com si ja fa anys que s’hi desplaça, un estat immillorable de les carreteres andorranes, sigui quina sigui la meteorologia, a més de diversos altres elements d’atenció urbana, d’acollida i de proposta d’esbarjo. Per això, crec que seria encertat crear una taxa, a tall de vinyeta de carretera, que haguessin d’adquirir tots els vehicles turismes de matrícula estrangera que entressin per qualsevol de les nostres dues fronteres. Es podria tractar d’una taxa anyal, vàlida des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, que, en format d’adhesiu col·locat al vidre, podria tenir un preu únic de 5 euros, i no seria subjecta a cap identificació de persones, sinó únicament de vehicles; amb un suplement per a les caravanes o autocaravanes, i sense cap limitació de trajectes. És normal retribuir allò que val.