Covards

Quin fàstic sento en llegir la proesa del grup de cinc covards a Pamplona. Que terrible que la diversió buscada en una ciutat tan fantàstica sigui humiliar un ésser humà. Que trist que el patiment humà sigui enregistrat per servir de mofa i d’entreteniment d’un grup de WhatsApp. El fet que el debat actualment pel cas se situï a identificar la primíssima línia que separa una cara de sotmetiment amb els ulls tancats fruit de la por, d’un rostre impertèrrit que denoti absència del rebuig, és indignant. Cada persona reacciona davant les situacions perilloses de diferent forma, uns tanquen els ulls, altres ploren, o fins i tot es pot reaccionar amb un riure nerviós. Que les defenses lletrades dels covards pretenguin una manca de seqüeles psicològiques i que per tant posin en dubte l’atac sexual pel fet que la víctima hagi publicat fotografies a les xarxes socials, hauria de ser objecte de presó directament. Quina baixesa humana. Malauradament no és un fet aïllat. Gairebé cada dia podem sentir nous casos de violacions de menors, d’homes i de dones que pateixen brutals agressions i que, a sobre de ser víctimes, s’han de justificar. Les víctimes moltes vegades han de demostrar que no van provocar la situació, que es van oposar rodonament, i que van lluitar al màxim de les seves possibilitats per tal de refusar l’atac sexual.

Fins i tot es va donar el cas d’un jutge que va considerar que un bolígraf amagat i emprat amb intimidació com si fos una arma no va ser suficient intimidació per tal de considerar els actes com a agressió sexual. Que al segle XXI tinguem encara afirmacions públiques conforme les agressions sexuals tenen la seva causa en les provocacions de les dones i els mitjans de comunicació és aberrant. Des d’aquí la meva absoluta repulsa a tots aquests actes tan vils, bruts i denigrants. Telèfon d’atenció a les víctimes del ministeri d’Afers Socials / policia: 181 / 872 000.