Aviat serà massa tard

Dimarts la Une del diari Le Monde publicava L’avertissement a l’humanité de més de 15.000 científics internacionals. “Il sera bientôt trop tard pour dévier de notre trajectoire vouée a l’échec, et le temps presse.” Aquest trist i molt inquietant auguri sobre el nostre futur immediat –i ja no parlo del futur dels nostres fills– s’ha de corregir amb tota celeritat. En l’apartat L’ del text escriuen: “Revoir notre économie afin de réduire les inégalités de richesse et faire en sorte que les prix, les taxes et les dispositifs incitatifs prennent en compte le cout réel de no schémas de consommation pour notre environnement.”

Ni tan sols dos dies més tard, el Diari d’Andorra treu en portada que el 47% d’assalariats cobra menys de 1.500 euros al mes. I la gran majoria, el 70%, tenia i segueix tenint un salari de menys de 2.000 euros al mes. A la vista d’aquests números, no s’ha de ser un set ciències per adonar-se que la política duta a terme fins ara al nostre país és un autèntic fracàs. S’està sacrificant el futur de la població perquè tan sols menys d’un 10% acapari el 70% de tota la riquesa d’Andor­ra. I el més trist és que cap membre electe de qualsevol partit de les nostres valls a dia d’avui hagi fet res per canviar aquest nefast tarannà. És més fàcil per a ells parlar al Consell del sexe dels àngels que veure quina és la realitat del desastre social que ens ve a sobre a curt termini. Permeteu-me tan sols una petita pinzellada: aquest 47% d’assalariats ¿quant poden pretendre de pensió de jubilació? Doncs molt fàcil, menys de 750 euros mensuals. ¿Amb això es pot viure a casa nostra? ¿En quina graella dels assalariats se situen els salaris dels nostres polítics?

Senyors, hem d’obrir els ulls a la realitat que ens envolta i deixar de pensar que podrem viure eternament a crèdit, i no fa falta ésser científic per adonar-se que aquest camí no té sortida.