En política tot s'hi val?

L’altre dia vaig llegir en aquest mateix diari un article d’opinió d’una coneguda política del país sobre la desafecció política i la baixa participació ciutadana en els processos electorals a Andorra. Encara que estigui d’acord amb algunes de les possibles causes que enumera l’autora de l’article, crec que hi ha altres raons més poderoses que fan que les persones no s’impliquin en els afers polítics del país. En efecte, darrerament, podem llegir com partits oposats en les seves idees i en els seus plantejaments mostren un sobtat interès per formar coalicions diverses per a les properes eleccions. Per donar només alguns dels exemples apareguts a la premsa podem citar la proposta que va fer el nostre cap de Govern a UL fa unes setmanes (quan el seu partit es va unir amb SDP a Sant Julià per fer caure el propi UL a les darreres comunals) o SDP que, reprenent una idea proposada per una consellera general del PS fa uns mesos, proposa un Govern de coalició entre Ld’A, progressistes i socialdemòcrates (quan els dos partits d’esquer­res es van separar fa uns anys mitjançant un divorci molt mediatitzat que va permetre ensenyar a la ciutadania com prevalia l’interès particular sobre la defensa d’ideals polítics i tenen idees radicalment oposades als liberals). Per resumir, un dia enemics i l’altre els millors amics del món, però només amb el clar objectiu de fer caure el més poderós. Amb aquests plantejaments els nostres polítics no donen un bon exemple a la ciutadania (em caso amb qui sigui, amb l’únic objectiu de fer mal a un altre) i mostren molt poca coherència en la defensa dels seus principis i de les seves idees, ja que són capaços de renunciar als seus ideals per poder tenir el seu moment de glòria i de poder, encara que sigui efímer. Al meu parer, aquesta és una de les causes principals que fan que la ciutadania andorrana es desentengui cada vegada més dels afers polítics del país.